La pedagogia del Learning by Doing

A tots els cursos de tecnologia hi ha un tema que es va repetint al llarg dels anys. És el tema del procés tecnològic que explicat molt ràpidament, el que intenta és que els alumnes adoptin una manera de treballar concreta per resoldre problemes tecnològics. Aquest procés té unes fases que s’han de seguir d’una manera ordenada per tal de poder arribar al final del projecte de manera òptima. Una d’aquestes fases i la que esperen els alumnes amb més ganes és la de la construcció. Arribar al taller i fer servir les serres, martells i llimes té una atracció màgica pels alumnes de secundària. Fa anys explicava les fases d’aquest mètode de treball a la pissarra i després posava uns exercicis que els alumnes feien a les seves llibretes. Necessitava pocs dies per acabar aquest tema.

Ja des de fa uns anys utilitzo la pedagogia del Learning by doing. Ja no faig estudiar aquestes fases als alumnes. Ells les van aprenent fent un projecte de construcció i creant una memòria tècnica on expliquen els diferents pasos del procés tecnològic. Ara necessito moltes més sessions per fer el que feia abans en pocs dies però aconsegueixo que els meus alumnes aprenguin molt millor. Aquest any els he proposat construir un Tangram. Els resultats no sempre són fantàstics. Alguns grups no han tallat bé, altres s’han equivocat mesurant… però tinc la seguretat que tots estan aprenent les fases que cal seguir per crear un producte tecnològic. Learning by doing. Aprendre fent.

image

Codocència i atenció a la diversitat

Atendre a la diversitat és una de les prioritats que tenim totes les escoles. Els nostres alumnes són tots diferents i tots necessiten una atenció el més personalitzada possible. Per poder aconseguir-ho un dels factors sobre els quals podem incidir és en la ràtio alumne-professor. Una de les maneres per arribar a aquest objectiu és el de dividir les dues classes d’un mateix curs en tres grups heterogenis. Si imaginem dos cursos de 30 alumnes per classe, aquesta divisió permetria tenir grups de 20 alumnes per professor. Però a la nostra escola des de fa dos anys estem fent també codocència a l’àrea de matemàtiques.
La codocència l’hem d’entendre com un equip de dos professors que entra a un grup classe, tornem a imaginar un grup de 30 alumnes, amb l’objectiu d’atendre les necessitats educatives de tot el grup. Quins són els beneficis que hem observat després de dos anys d’implantació de la codocència?

Des del punt de vista de l’alumnat el principal benefici és evitar la temptació de fer agrupacions per nivells. Està demostrat que aquest tipus d’agrupacions no serveixen per atendre les necessitats dels alumnes amb més dificultats. Amb la codocència estem promovent la inclusió. Els treballs cooperatius ja no són formats per alumnes de nivell acadèmic homogeni. Els alumnes amb més dificultats poden rebre l’ajut dels alumnes amb més coneixements. En definitiva, tenen un model positiu a classe. De la mateixa manera els alumnes que són més bons acadèmicament tenen la possibilitat d’explicar i d’aquesta manera assolir amb més profunditat els conceptes matemàtics treballats.
Però la codocència ha provocat un canvi fonamental en la manera de treballar del docent. A classe intentem promoure el treball cooperatiu, però els docents el fem? La resposta no sempre ha estat positiva. Venim d’un model, ja en extinció des de fa uns quants anys, en el que el professor era amo i senyor de la seva classe. Amb la codocència això ja és impossible. Dos professors a l’aula obliga a moltes coses. En primer lloc, la coordinació entre professionals és fonamental. Sense una bona coordinació, la codocència és un fracàs. Aquest és el punt on molts docents expressen els seus dubtes. La falta de temps per coordinar-se és un dels problemes amb els quals ens enfrontem.
Un altre dels factors importants és el rol del professor. Des del primer moment vam tenir clar que no tenim un professor titular i un ajudant. El vocabulari és important. A matemàtiques fem 4 hores de classe a la setmana de les quals la meitat són amb codocència. Hi ha un dels professors que entra a la calsse 4 hores i un que entra només dos. Però això no vol dir que un sigui el titualr. Els dos són igau d’imporatnts i els dos han de tenir un conceisemnt exacte del que es fa aclasse. Aquest punt ésle que de vegades costa més d’aconeguir. Per això és vital una bona coordinació. Compartir un espai físic com és l’aula tambñé és caliu. A les hores de codocència no hi aha grans explicacions. El que es fa habitualment és fer treballs cooperatius on els laumnes han d’aplicar de manera pràctica o experimental els conceptes treballats a les hores on hi ha només un profesor. Els professors volten per l’aula resolent dubtes amb l’avantatges de qu ara la ratio és de 15 alumnes per pdofesor. La nostra experièncai és que la codeocència ens permet com a professionals treballar plegats en el disseny d’activitats. Això ens enrqieusi. Aprenem noves maners de fer, noves maneres de portar una classe, i fins i tot noves maneres de tractar a l’alumnat. Compartim maneres d’avaluar Aquesta col·laboració ens ha permés fer bones pràctiques que reverteixen a l’alumntat. Pràctiques que són més motivadores i que ajuden augmentar l’autoestima d’aquell alumnat amb més dificultats ja que són capaços de fer coses però també de l’alumnat més potent acadèmicament ja que les activitats que es plantejen sempre tenen diferents graus de dificultat. El grau e conflictivitat a l’aula dismiueix i hem de dir que l’ambient de treball que s’aconsegueix és molt millor que el que tenime abans. A nivell de resultats acadèmics hem de dir que han millorat ja que hem aconseguit reduir el fracàs dels laumnes amb més dificultats i manetnir el nivell del de la resta d’alumnes. Tots aquests efectespositius de la codocència han estat millors en els cursoso en els quals la coordianció ha estt més gran. Per aquesta raó pensem que aquest temps de treball conjunt és calu.
Per acabar cal dir que un dels factors del canvi i la miilora de l’escola és la relació entrem embres del calustre. Cuidar la part afectiva és un factor fonamental per poder tenir una escolaq ue funcioni. En el nostre cas, la codocència ha permes que els professors comparteixin més coses i que el seu grau de compliciatt hagi aumenttat.

La programació. Un llenguatge més.

Un dels objectius de les escoles actuals és que els seus alumnes siguin competents en diverses llengües. Català, castellà, anglès, francés…Però crec que la llista no es completa si no afegim els llenguatges de programació. Tots els professors avaluem com es comuniquen esl nostres alumnes amb les persones que els envolten. Per això fan exposicions orals, redaccions, treballs…Però com es comuniquen amb els ordinadors o amb els robots? És una moda això de que els alumnes facin robòtica  al’escola o aprenguin a dissenyar i a programar apps per mòbil.

img_0356

L’eina que utilitzem per programar apps per mòbils és app inventor. Comencem a tercer d’ESO i les primeres apps que hem fet han estat per solucionar problemes de màquines simples. Els alumnes fan el disseny de l’app i després fan la programació. Aquest recurs també l’utilitzem a les classes de matemàtiques. a 4t d’EO un dels treballs és el de crear una app per resoldre equacions de segon grau.

Les monedes de Buffon

Una de les pràctiques de matemàtiques que fem a tercer d’ESO és l’experiment de les monedes de Buffon. L’experimentació és la millor eina per entendre certs conceptes matemàtics. La probabilitat és un dels camps propicis per portar-la a l’aula. El plantejament és molt senzill. Cada grup té un full DIN A-3 amb una quadrícula pintada com es veu a la foto.

image-1

Cada grup d’alumnes ha de llençar 20 monedes sobre el paper. Això ho han de fer 40 vegades. Una vegada les han llençat, han de comptar quines monedes no toquen a cap línia. Quan tots els grups acaben, apuntem els resultats a la pissarra. Quina és la probabilitat que les monedes no toquin a les línies negres?

La potència de l’experiment és que faran aquest càlcul per la via experimental i per la via teòrica i podran comparar resultats. L’èxit de l’experiment radica en fer molts llançaments. Per evitar que cada grup hagi de fer 300 tirades, considerem que estem fent un experiment únic per tota la classe i sumem els resultats de cada grup.

La segona part de la pràctica consisteix a calcular aquesta probabilitat sense experimentació. Per fer-ho necessiten recordar conceptes geomètrics, ja que han de fer càlculs de superfícies per després utilitzar la regla de Laplace. I quan acaben de fer tot això, arriba la sorpresa. Els resultats experimentals i teòrics són molt semblants. Després d’aquest experiment alguns alumnes creuen menys en la sort i miren els jocs d’atzar amb ulls matemàtics.

Començar tecnologia a 1r d’ESO

La tecnologia és una matèria que pels alumnes de primer d’ESO és una novetat. Alguns esperen el primer dia trobar mòbils, ordinadors i robots per l’aula. Però m’agrada dedicar les primeres sessions a deixar clar què és això de la tecnologia. Veure les cares dels alumnes quan comentes que un clip és un gran objecte tecnològic, no té preu. Un dels meus objectius és desmitificar aquesta disciplina. D’entrada no cal convèncer a  ningú de les seves bondats. Tots veuen avantatges. En aquest cas la meva funció és la de fer d’advocat del diable i  busco la seva cara més fosca .Una de les tècniques que utilitzo és la d’utilitzar la rutina de pensament veig, penso, em pregunto.

guerra-i-644x362

Projecto aquesta imatge i pregunto als alumnes què és el que veuen. No val suposar res. Poden dir que veuen armes, soldats…No poden dir que veuen una guerra. Comento que és possible que siguin pràctiques militars. A continuació han de dir què pensen. És aquí on molts diuen que veuen guerra. I finalment han de fer-se preguntes. Imposo la condició que en la pregunta que es facin ha de sortir de manera obligatòria la paraula tecnologia. I és aquí on espero les reflexions sobre els aspectes negatius, com podrien ser la construcció de armes.Considero molt important fer aquesta reflexió als alumnes abans d’entrar pròpiament en matèria.

Un dels treballs finals que demano amb el primer tema del curs, és el de fer un mapa mental amb tot el que hem parlat a classe. És en aquest punt on es posa de manifest que alguns alumnes tenen una capacitat extraordinària per fer una síntesi d’idees utilitzant formes gràfiques. La competència artística es posa en marxa amb aquest tipus de treballs.

fitxer_000