La tecnologia és una matèria que pels alumnes de primer d’ESO és una novetat. Alguns esperen el primer dia trobar mòbils, ordinadors i robots per l’aula. Però m’agrada dedicar les primeres sessions a deixar clar què és això de la tecnologia. Veure les cares dels alumnes quan comentes que un clip és un gran objecte tecnològic, no té preu. Un dels meus objectius és desmitificar aquesta disciplina. D’entrada no cal convèncer a ningú de les seves bondats. Tots veuen avantatges. En aquest cas la meva funció és la de fer d’advocat del diable i busco la seva cara més fosca .Una de les tècniques que utilitzo és la d’utilitzar la rutina de pensament veig, penso, em pregunto.
Projecto aquesta imatge i pregunto als alumnes què és el que veuen. No val suposar res. Poden dir que veuen armes, soldats…No poden dir que veuen una guerra. Comento que és possible que siguin pràctiques militars. A continuació han de dir què pensen. És aquí on molts diuen que veuen guerra. I finalment han de fer-se preguntes. Imposo la condició que en la pregunta que es facin ha de sortir de manera obligatòria la paraula tecnologia. I és aquí on espero les reflexions sobre els aspectes negatius, com podrien ser la construcció de armes. Considero molt important fer aquesta reflexió als alumnes abans d’entrar pròpiament en matèria.
Un dels treballs finals que demano amb el primer tema del curs, és el de fer un mapa mental amb tot el que hem parlat a classe. És en aquest punt on es posa de manifest que alguns alumnes tenen una capacitat extraordinària per fer una síntesi d’idees utilitzant formes gràfiques. La competència artística es posa en marxa amb aquest tipus de treballs.
Juanjo Ramírez. Portfoli docent. 